JOCS SENZILLS I BARATS
LA GALLINA CEGA. 
Es forma una rotllana donant-se les mans i fent voltes. Un està ( la gallina cega ) al mig amb els ulls tapats. Li fan fer tres voltes dient : " un, dos, tres " i el deixen. El que fa de gallina cega intentarà agafar un dels jugadors de la rotllana. Quan ho aconsegueix li farà una pregunta senzilla per saber quina veu té. El nen atrapat contesta la pregunta i la gallina ha d'endevinar qui és l'agafat. Si ho encerta, s'intercavien els llocs; si no ho encerta, ho ha d' intentar de nou.
ELS QUATRE CANTONS. 
Aquest joc és per a 5 jugadors. Un que para i se situa al centre; els altres als quatre angles d'un quadrat dibuixat a terra. El joc consisteix en intercanviar els llocs entre els quatre jugadors, mentre el del mig ( el que para ) intentarà colar-se en algun angle mentre els altres fan els canvis. Si un està dintre del punt, o tocant la seva línia està salvat. El que queda sense lloc, para. És molt semblant al joc de les cadires. Sempre hi ha un jugador més que cadires. Els jugadors circulen de pressa per l'exterior del cercle de cadires i quan se sent el crit del capitost, n'hi ha un que es queda sense cadira, que és el que perd. Es poden anar eliminant jugadors i cadires.
ELS MOIXONS. Es fa assegut. Cadascú té un nom d'un moixó i d'un gra dels que es mengen. Per exemple : un és el pinsà i l'escaiola ( alpiste ) ; l'altre la cadernera i la grana de nap; l'altre el canari i el panís; l'altre la perdiu i el blat...etc. Comença un, suposem la cadarnera i diu : " si la cadernera pogués picar, picaria panís " . El qui és panís respon tot seguit : " si el panís hagués de ser picat, ho seria pel pinsà ". EL pinsà respon : " si el pinsá hagués de picar, picaria el blat ". Respon el blat : " Si el blat hagués de ser picat, ho seria per la cadernera", i així successivament. Pot anomenar-se qualsevol moixó o qualsevol gra dels que juguen, però si s'anomena algún ocell o gra dels que no juguen es paga penyora; També es paga penyora si no respon de seguida.
EL PARE CARBASSER.
És un joc de rotllana com l'anterior. Un dels jugadors fa de Pare Carbasser . Aquest dóna un número a cada un dels jugadors. I comença dient : " El Pare Carbasser quan va venir d'Alforja va portar..... cinc carbasses ". LLavors, el jugador que té el múmero cinc ha de respondre : ¡ qué cinc, vuit ! ( qualsevol dels números donats ) i així es va fent fins que un dels jugadors diu : i què dos, el Pare Carbasser". LLavors es torna a començar el joc. Si un dels jugadors està despistat i no contesta paga penyora i torna a començar el Pare Carbasser. Quan un dels jugadors té tres penyores, queda eliminat número i jugador. Si algú diu el número d'un jugador que està eliminat , també paga penyora.
ELS CROMOS.
És una variant del joc dels patacons. Els jugadors es col.loquen en rotllana, cadascú amb llurs cromos. Al centre de la rotllana es fa una pila de cromos. El joc consisteix en colpejar la pila de cromos amb la mà, en forma de cova, fins aconseguir donar-los la volta. Els cromos que donen la volta, nostres són. Si cap no la dóna passa el torn al següent jugador.
EL COMETA O L'ESTEL.
Consisteix en un tros de paper de forma sisavada que es manté per mitjà de canyes o bastonets prims, lligat a un fil llarg; es deixa anar enlaire a mercè del vent. A la part inferior es penja un cordill amb trossets de drap lligats equidistants, que fan de contrapès i ajuden a mantenir-lo en posició vertical perquè voli més bé. Aquest apèndix varia de llargada d'acord amb la mida de l'estel o cometa i se'n diu " cua ". Es du a terme des del carrer o a camp obert, que permet a qui el porta córrer i el cometa pugui prendre embranzida per volar. Quan els vents són prims, normalment a finals de la primavera, és la situació més adequada per a fer aixecar els estels sense perill que el vent se'ls emporti.
CONILLETS A AMAGAR.
Un nen assegut o recolzat sobre una paret fa de mare i un altre fa de llebre. La mare li tapa amb les mans els ulls a la llebre mentre els altres conillets s'amaguen. Mentre s'amaguen la mare colpejant-te-li l'esquena entona : " Conillets a amagar, que la llebre va a caçar...." i l'hi dóna les voltes mecessaries, fins a aconseguir la resposta afirmativa que tots els conillets estan amagats. LLavors la llebre intenta descobrir-los i fer-los sortir dels seus amagatalls. Quan en toque un, aquest pagarà o farà de llebre. Aleshores la mare diu : " conillets, sortiu que la llebre ja és al niu ".
AGAFAR LA BANDERA. Es divideixen en dues colles dirigides per un capità cadascuna. Tracen tres ratlles a terra, una força més llarga que les altres i ben distenciades. Cada colla dóna un número als seus jugadors. Enmig de la ratlla llarga planten una bandera o un mocador gran. A cada cap de la ratlla llarga s'hi situa un dels capitans que crida pel número un dels seus perquè s'apoderi de la bandera, l'altre capità en crida un altre perquè la defensi i detingui el qui la va a cercar, i només que el toqui ha de restar palplantat, immòbil, i fora de joc mentre un altre dels seus no el rescati i alliberi tornant-lo a tocar. El que ha estat tocat fins a tres vegades resta fora del joc. Guanya aquella colla que pot endur-se la bandera fins a la seva lìnia o aquella colla que logra que l'altra es quedi sense jugadors.
FER EL TREN. Un darrere l'altre i agafats pel vestit van caminant o corrent primer a poc a poc, després més de pressa, i després altra vegada a poc a poc abans d'aturar-se. Van fent xuf, xuf, xuf i picant de peus, fins que el del davant, que és la màquina, xiula, i s'aturen tots. El de davant anomena la població que vol i diu els minuts de parada que li sembla. Passats alguns moments , encara que els minuts anunciats no solen haver passat, es diu : un, dos, tres, la màquina xiula i altra vegada arrenca el tren. Si un vagó no arriba a temps o descarrila, queda descartat. Quan a la màquina li sembla, fa un altra estació, i així les que vol fins que es cansen o la màquina queda sense vagons. Aquest joc s'acostuma a fer durant l'hivern.
A TIRAR LLEDONS. La temporada dels lledons. A les darreres de la casa n'hi havia de lledoners, així com als Espinets; s'empraven els pinyols d'aquest fruit, petit i dolç, que es menja amb avidesa, com a projectils, disparats amb un canutet de canya que feia de sarbatana, ficant-te'ls a la boca i bufant fort. Quan s'anava a la font amb càntirs d'aram o d'argila ens divertiem engegant contra els càntirs pinyols de lledó, que en tocar-los feien un dring que era molt graciós. També s'utilitzaven pinyols d'oliva.
